Notícies/Noticias

L’ IDENTIFICACIÓ ANIMAL

Posted by:

L’ IDENTIFICACIÓ ANIMAL

 

Sovint, els veterinaris especialitzats en clínica i cirurgia de petits animals, som requerits  pels nostres amics i clients sobre un tema que avui en dia és summament important tenir-lo clar. Quin és el sistema d’identificació més adequat. Quan hem de fer-ho? Què diu la normativa al respecte?

Doncs, en primer lloc, recordar que el dia 10 de abril del 2003, el Parlament Europeu, va aprovar una Directiva que a més de regular les condicions necessàries per viatjar amb mascotes dintre de l’Unió Europea, assenyala quins són els mètodes d’identificació de gossos , gats i fures, entre altres animals domèstics.

Durant els vuit anys següents a l’entrada en vigor de la reforma legal, van seguir convivint en els països de l’Unió Europea el tatuatge i d’identificació electrònica (gossos, gats, fures). Però a partir de l’any 2012, només és legal d’identificació amb el xip. Això tindrà moltes implicacions, degut a que qualsevol animal de les tres espècies esmentades que hagi de transitar per territori comunitari haurà de tenir implantat el corresponent xip, així com tots els que vinguin de països tercers.

Així, per respondre a la pregunta: quin és el mètode d’identificació més vàlid?. És lògic, que les autoritats es decantin  pel microxip (ha de complir amb les normes ISO 11784 i 11785),  mètode més higiènic des del punt de vista sanitari i molt més segur a l’hora de falsificacions i posteriors manipulacions.

També cal dir que la normativa que ens dirigeix cap a la identificació mitjançant microxip, també ens porta a respondre el quan? Quan adquirim un nou animal de companyia, caldria que aquest ja vingués identificat amb microxip. Tant li fa si l’hem comprat, adoptat o ens l’han regalat. Tots haurien, en el moment de l’adquisició, dur implantat el microxip. Actualment, però, això no passa. Llavors, disposem d’un mes per tal de fer-ho.

 Un cop esclarit qui és el mètode a utilitzar i quan ho hem de fer. També,  hem de tenir  molt clars una sèrie de punts que tan els veterinaris  com els propietaris hem de seguir. Per aconseguir  una correcta gestió dels registres i l’ identificació pròpiament dita d’un animal:

 

  • Abans d’introduir el xip, s’ha de comprovar amb el lector que el xip estigui actiu (funcioni).
  • Comprovar que el numero que es llegeix correspon al que hi ha imprès a les etiquetes.
  • Després d’introduir el xip a l’animal, comprovar la seva localització i el seu correcte funcionament.
  • El propietari, sota cap concepte ha de signar l’espai per canvi de propietari, doncs és com si signéssim un xec en blanc.
  • Sempre fer la lectura desprès d’apartar o treure el collar del gos, principalment si són collars metàl·lics.
  • En el cas d’un animal que vagi per primera vagada a la consulta veterinària (veterinari), o en una visita rutinària. El veterinari hauria de poder comprovar si l’animal porta xip, si funciona correctament i si la seva localització és correcta.
  • Comproveu sempre, si és o no un xip homologat.
  • Pot ser que sigui un xip homologat però que estigui inactiu, trencat o migrat (casos molt difícils de produir-se, però no impossible). En aquest cas comproveu amb RX. Tant en el cas quela RXdemostri la seva presencia com la seva absència, s’ha d’introduir un nou xip, ull aquesta pràctica podria ser utilitzada per més d’un per assegurar-se l’èxit d’un possible frau o robatori.

 

Com a conclusió, està molt clar que l’ identificació electrònica suposa una despesa important si ho analitzem des de el punt de vista econòmic i en una manera molt superficial (perdre un membre de la família que representa). De tota manera el que si queda molt clar, és que l’ identificació és bona per tothom, ja que amb l’ identificació, la tinència d’animals es farà més responsable, perquè darrera d’un animal sempre hi ha un propietari. També les administracions públiques  podran dur  un cens d’animals més fiable.

M’agradaria comentar, però, una situació que últimament es repeteix sovint: Venen propietaris amb cadells, acabats de comprar. O d’altres vegades fins i tot amb animals adults. Que si que duen implantat un microxip. Un microxip que té un origen desconegut i que a més no s’ha donat d’alta a l’AIAC. Aquest fet, si no es resol ( donar-lo d’alta a l’AIAC), realment suposa un problema important en el cas que perdem a la nostra mascota. Ja que no hi ha manera de poder trobar al propietari.

A vegades passa, que just després d’identificar un gos, gat… Va i es perd. Quan algú el troba i el porta a que li llegeixin el microxip, resulta que aquell microxip encara no s’ha donat d’alta a l’Arxiu (AIAC) . Si el microxip que porta s’ha adquirit seguint les vies correctes, encara que no estigui donat d’alta, l’AIAC es posarà en contacte amb el veterinari que l’hagi adquirit i d’aquesta manera serà possible que es pugui localitzar al propietari. Si el microxip és d’un origen desconegut, tal i com comentava abans, això no serà possible. I malauradament hi haurà un pobre animal que espera que el vagin a recollir i un propietari desesperat que no el troba. I a sobre frustrat, ja que es creia que amb el microxip n’hi hauria prou.

Es per això que des d’aquí volem promoure i recomanar la identificació del nostre animal mitjançant microxip, però sobretot: ben feta i per professionals.

Abans d’acabar, m’agradaria dir que la pràctica habitual de posar un placa al collar amb el telèfon, tot i que evidentment no substitueix el microxip, si que resulta força útil.

 

 

Mònica Pladevall i Arroyo

 Veterinària.

 monica@intiveterinaris.com

0


About the Author: