Notícies/Noticias

LA PRODUCCIÓ PORCINA ECOLÒGICA, UNA POSSIBLE SOLUCIÓ A FUTUR.

Posted by:

LA PRODUCCIÓ PORCINA ECOLÒGICA,  UNA POSSIBLE SOLUCIÓ A FUTUR.

INTRODUCCIÓ:

 

Davant la situació per la que passa, des de fa uns quants anys, el sector porcí i agreujada últimament , pel tancament de les plantes de purins. És necessari crear un nou escenari en el que l’actor principal, el productor, pugui  si més no,  continuar amb la seva activitat. Una alternativa que es presenta com a possible solució és la producció ecològica.

 

La producció porcina a Catalunya l’any 2010, segons dades de l’observatori del porcí,  constava  d’un cens de més de 6,7 milions de caps repartits entre 6435 explotacions, que van aportar més o menys 1.400.000 tonelades de carn. Pel que fa a l’any 2011, el cens porcí va disminuir en un 1,85% mentre que la producció de carn a augmentat en un 1,33%.

 

També cal ressaltar que el regim de tinença majoritària de les explotacions de reproductors de Catalunya es la propietat, representat l’any 2012 el 74,6% de les explotacions. D’altra banda, en les explotacions d’engreix, el règim de tinença predominant és la integració, amb una representació del 77,63%.

 

Davant aquest context i considerant que el 7% de les explotacions porcines del nostre territori tenen menys de 400 animals, que la carn de porc és un producte de consum massiu (67,2 Kg. De carn /habitant/any en tot l’estat espanyol), i que el mercat de productes certificats ecològics es troba en expansió al nostre territori i a la resta d’Europa. La producció porcina ecològica és una alternativa a considerar pels petits i mitjans productors que veuen complicat el seu creixement i la seva competitivitat futura al mercat convencional. Vila L (2000).

 

La producció porcina ecològica, per tant, podria ser una opció per l’empresa familiar. Que d’altra banda, sempre ha sigut la força motriu del nostre sistema productiu.

 

Vull recordar, que la nova legislació de Benestar Animal  ja ens està senyalant el camí. La societat europea ha canviat les seves prioritats, apostant per la “Producció Sostenible”

 

El concepte de benestar animal, segons el meu parer, no és tant dolent per la rendibilitat de les granges europees com sembla. Els resultats, de moment, però,  ho contradiuen. Degut a les grans inversions econòmiques que l’adaptació de les granges ha requerit. Però també és cert,  que tots els involucrats en el sector primari, obligats o no per una normativa molt polèmica, estarem d’acord en que hem tornat a fixar-nos en els animals. Vull dir que els considerem d’una manera diferent. Que tard o d’hora ens adaptarem a les seves necessitats i llavors, aconseguirem obtenir els millors rendiments (índexs tècnics) que el potencial genètic dels nostres animals es permeti.

 

Per aquest motiu “un pas més”, però  més determinant ha de ser: “transformar” les granges familiars, que històricament han patit diversos processos evolutius ( sempre ens hem adaptat). Processos que ens han portat a crear un sistema intensiu, no tant dolent  com es pensa, i possiblement canviar-ho per un d’ecològic, no tant bo com voldríem. Dic no tant bo, perquè no es tracta de fer del “bio”, una filosofia de vida (cadascú pot fer amb la seva vida el que desitgi). Es tracta de produir eficientment, respectant la legislació i donant-li al client el que necessita ( fidelitzar el client), que en definitiva són els mateixos objectius de sempre, o almenys els que haurien  de ser.

 

Inconvenients i avantatges del sistema ecològic:

 

Inconvenients:

 

Un gran rebuig per part dels productors i tècnics. Associats a l’escaç coneixement del sistema i/o a la seva formació, orientada a la producció intensiva coma a única alternativa.

 

Falta de capacitació i assessorament, actualment hi ha molta informació sobre agricultura ecològica. Però en el referent a la producció de carn , concretament a la carn de porc i derivats, n’hi ha molt poca.

 

L’alimentació dels animals és un altra punt important. Si en la producció convencional el preu dels aliments  és molt alt, en la producció ecològica encara ho és més. Un exemple, el trobem en el preu de la soja ecològica, que oscil.la entre els 900 i els 1000 € la Tona.

 

Referent  a la legislació, també hi ha problemes. Actualment no hi ha protecció pel petit productor o productor artesà. Us poso un exemple, per il·lustrar aquest punt. En el cas dels ramaders ecològics, els petits productors veuen com la seva feina, el seu temps invertit, les seves tècniques pròpies, els seus canals de comercialització. Es veuen afectats per la irrupció de grans productors intensius “ecològics”, amb el risc de que el consumidor perdi realment la confiança amb el sistema.

 

La crisis econòmica que ens afecta, determina en gran mesura el consum d’aliments més econòmics. El consumidor valora molt més el preu , que no l’origen, ni la qualitat del producte. No dona prou importància a qui aniran destinats els seus diners.

 

Avantatges:

 

Produir un aliment diferenciat, amb un valor afegit, permet fidelitzar al client. I pel que fa als tècnics, els  permet especialitzar-se  i treballar en un camp que no està saturat.

 

Hi ha moltes coses per aprendre i molt per investigar, però la base fonamental del sistema fa molt de temps que es coneix. Es tracta d’adaptar o evolucionar els sistemes tradicionals dels nostres avis, recolzats  per la ciència i la tecnologia que actualment tenim al nostre abast. “Traduir” els seus coneixements empírics a conceptes científicament contrastats.

 

Més del 75% de les defenses d’un animal  es troben a l’aparell digestiu. Un animal amb més contacte amb l’ambient, per tant, té més defenses. Això no ho dic  jo, ho diuen tots els llibres de fisiologia veterinària.  D’altra banda, el porc sempre ha sigut un animal pel reciclatge, pel que respecta a  l’alimentació. L’alimentació líquida es fonamenta en la utilització de subproductes derivats de la industria o de cereals barrejats amb aigua.

 

 Sense cap mena de dubte, la producció a petita escala, permet un maneig més “natural”. La densitat de població és una de les causes per les quals els animals pateixen més malalties. Per tant el productor pot garantir la qualitat sanitària dels seus productes, sempre i quan se li marquin uns paràmetres o directrius orientats a protegir la salut pública , no les arques publiques. Una normativa reguladora i no recaptadora.

 

Vist així, quines són les eines que tenim per optar per la producció porcina ecològica?

 

Genètica:

 

Farà més d’un any que vam escriure sobre la base animal “ideal” en la producció porcina, posicionant-nos obertament a favor de les races autòctones ( millor adaptades, per tant, més resistents) “poc productives “per a un sistema ultra intensiu, però perfectament funcionals per un sistema més flexible, o millor dit “natural”. Actualment en la producció intensiva estem apostant per les races hiperprolífiques. Races amb uns índexs que fins fa molt poc, eren inimaginables: deslletar 32-35 o més, godalls/truja/any. Són animals molt sensibles, i per tant, requereixen importants inversions materials i econòmiques.

 

D’altra banda, en producció ecològica s’estan utilitzant races més rústiques, adaptades al medi. A Catalunya, s’ha optat per utilitzar mares F1 de Landrace per Duroc o races alemanyes, com la raça Schwäbisch Häll. Malauradament hi ha molt pocs tècnics que han pogut conèixer  la truja de Vic, la resta ens hem de conformar en haver-ho fet per foto.  Per cert, ara comencem a trobar al mercat creuaments entre Duroc i Berckshire, produïts per una coneguda empresa de genètica de la comarca d’Osona. Que es comercialitzen amb l’slogan “Retorn al futur”, amb un intent de recuperar les característiques de les races autòctones que hem deixat perdre.

El maneig de les truges (gestació i  lactància)

El maneig recomanat pels tècnics és preferiblement, el maneig en bandes de 3 setmanes ( aquest ja el coneixem i utilitzem), amb  8 lots de truges ( 3 en lactació, 4 en gestació i 1 en cobrició), una lactació de 49 dies ( en producció ecològica, cal un mínim de 40 dies), compatible amb lactàncies compartides (lactació individual de 28díes i lactació compartida, fins als 49 dies). Segons aquest sistema, els parts, els deslletaments i les cobricions, es centren respectivament la primera, segona i tercera setmanes.

Instal·lacions:

Es caracteritzen per ser construccions molt més pràctiques, amb sistemes de neteja més senzills ( sempre i quan les instal·lacions siguin de nova construcció i no granges velles adaptades). Que generen “subproductes” , amb una gestió menys complexa (compost), i no residus (purins). D’altra banda, aquest tipus de sistema, gràcies als seus dissenys; molt més senzills, però amb l’obligació de disposar d’una zona a l’aire lliure o d’un pati. És, evidentment, el que més s’adapta a la normativa vigent sobre benestar animal.

Càrregues ramaderes màximes (ramaderia ecològica, equivalents a 170 kg de N/ha/any)

Fases de producció Nº màx. d’animals/ha/any Fems

Kg/animal/dia

Porcs reproductors 6,5 10
Porcs d’engreix i altres 14 6
Godalls 74 3

 Font: Adaptació. Guia Pràctica de Ramaderia Ecològica. García Romero C.

 

Gestació amb estabulació lliure amb pati: Consta d’una zona d’activitat, que disposa de menjadores i abeuradors , i si cal, de gàbies ( normativa benestar animal), amb un pati i una zona de descans.

Gestació amb estabulació lliure amb jaç calent (fems acumulats): Aquest sistema no necessita pati, sempre i quan la superfície disponible per animal, sigui la suma de la part coberta i la part lliure. Els especialistes recomanen destinar entre 5 i 10 m² per truja. I si la ratio palla/dejeccions és correcta, n’hi ha prou amb netejar un cop l’any. El resultat d’aquest tipus de  maneig és un compost de bona qualitat. Actualment, molts productors utilitzen fórmules bacterianes per accelerar el procés de descomposició, evitant la putrefacció, disminuint la intensitat de l’olor.

Superfícies mínimes de les instal·lacions (Reproductors)

Instal·lacions Zona Coberta Zona Aire lliure
Tipus d’animals ( m²/ cap) ( m²/ cap)
Reproductor Mascle 10,0 ( si també s’utilitza per fer cobricions) 8,0
Reproductor Femella 2,5 1,9
Nodrissa amb godalls de fins a 40 dies. 7,5 2,5

Font: Adaptació. Guia pràctica de la Ramaderia Ecològica. García Romero C.

També, com alternativa a aquests dos sistemes, tenim la gestació en càmping. Un sistema tant vàlid com els altres. Però, personalment crec, que no seria factible a la nostra zona. Concretament a la comarca d’Osona, pels problemes que tenim amb els aqüífers, les reduïdes superfícies agrícoles que disposem i evidentment per les normatives sanitàries i de gestió de purins.

Lactàncies compartides o individuals.

Segons els tècnics, aquestes instal·lacions solen ser més cares ( més exigències ambientals) tot i que possiblement millorin els rendiments (augmenta la rendibilitat)de les lactàncies individuals. Proveint als animals d’un espai de 3.5 m²/truja, com a mínim.

Evidentment, la lactància amb càmping, és una altra opció. Però amb els mateixos problemes que hem reflectit en el punt anterior.

Pel que fa al disseny de la paridora, hi ha una varietat de models que es poden utilitzar. Fins i tot, aquests models s’estan estudiant. Perquè en un futur proper, els puguem utilitzar a les granges convencionals ( legislació de benestar animal)

Sigui quin sigui el disseny, ha de garantir una zona reservada pels godalls, una gàbia de lliure accés per garantir l’alimentació de les truges , protegir els godalls de l’aixafament, fins el deslletament. I protegir-los de les possibles agressions de la  mare i l’entorn. Tot això sense contar amb les possibles agressions que es poden produir als operaris (es donen en funció de la raça de la truja).

Alimentació:

Els aliments, com és lògic, han de provenir de l’agricultura ecològica. I encara que, l’alimentació forçada estigui prohibida, la utilització de pinsos tant per la cria com per l’engreix, son perfectament compatibles amb aquest sistema. Evidentment, per aconseguir un objectiu important: abaratir despeses. Caldria  que les explotacions aconseguissin un nivell d’autosuficiència el més alt possible. Arribat aquest punt, m’agradaria formular-vos unes quantes preguntes:

Perquè venem els nostres cereals per després comprar-los convertits en pinso, a un preu més alt?

Perquè investiguem sobre la utilització d’escàners per porcs, per tal de mesurar la grassa dorsal, Per posar per exemple. I en canvi, no investiguem noves fonts d’alimentació?

Perquè, enlloc d’invertir recursos en valorar els possibles problemes que poden ocasionar els aliments transgènics (utilitzats com a matèries primeres), no apostem per recuperar espècies farratgeres autòctones?

Actualment, la industria dels pinsos i aliments concentrats ecològics, ja són una realitat. No estem parlant d’alimentar els porcs amb les deixalles de la cuina directament. Però, també ho fem d’una manera o altra. O l’alimentació líquida i líquida fermentada, no s’estan utilitzant?

L’alimentació de les truges gestants, consisteix en administrar el pinso de manera voluntària durant la gestació i fins i tot  3 o 4 dies després del part. La seva composició en aquest cas, consta d’un 14% de proteïna bruta, un 5,5% de fibra bruta, un 2,8% d’olis i grasses brutes i un 5.8% de cendres brutes. I lògicament, tots  els additius vitamínics i minerals que l’animal necessita.

Pel que fa a l’alimentació de les truges lactants, també consisteix en administrar el pinso de manera voluntària, a partir dels 3-4 dies post-part i durant tota la lactància. La seva composició, en aquest cas, consta de: un 17% de proteïna bruta, un 4% de fibra bruta, un 2,6% d’olis i grasses brutes i un 6% de cendres brutes. A més, les corresponent ( Lisina, Metionina, Calci, Sodi i Fòsfor) en un percentatge de 3,05. I com en el cas anterior, tots els additius vitamínics i minerals que l’animal necessita.

El maneig dels porcs (Producció,: transició , engreix)

Un tema molt important, i que normalment és molt molt controvertit, és el maneig sanitari o els tractaments sanitaris.

Utilitzant animals o genètiques adaptades (rústiques, resistents, autòctones) a l’entorn particular, en cada cas. Ja s’està contribuint a contrarestar els possibles problemes sanitaris. A més els tractaments al·lopàtics ( convencionals), no estan prohibits del tot. La legislació contempla un número limitat de tractaments, que tenen en compte el benestar de l’animal i la rendibilitat de l’empresa, en certs casos. Tot i així, és important que tinguem coneixement de que avui en dia, la industria farmacèutica homeopàtica, la higiene pecuària i la bioseguretat. No només preveuen les malalties zootècniques (malalties provocades pel sistema de producció), sinó que també, ja existeix el coneixement i destresa necessaris per implementar tractaments curatius amb èxit.

A les granges, fa molt de temps que utilitzem tècniques “naturals”per contrarestar problemes sanitaris. Per exemple: la utilització de prebiòtics , com el llevat sacharomyces cerevisiae (molt utilitzats en la industria del pa i la Cerveza)en l’alimentació de les truges per millorar la producció d’immunoglobulines. Millorant el sistema immunitari dels godalls. I la utilització dels probiòtics, com ara L.farcimis, pacidilactici, entre d’altres, com alternativa eficaç en la prevenció de patologies digestives dels porcs.

També és important que sapiguem que les vacunes no estan prohibides, es poden dur a terme totes les vacunacions que la legislació obliga a administrar, per tal d’assegurar el control de malalties zoonòtiques i/o perilloses tant per la salut pública, com per la rendibilitat de les granges. Una altra cosa, és que s’aconselli l’ús d’autovacunes. En aquest cas, fa molt de temps que utilitzem aquest concepte, per exemple: tots coneixem els resultats variables, per definir d’alguna manera, obtinguts amb la vacunació front a  E.Coli. A diferencia de l’administració de l’autovacuna (feedback), que solem elaborar amb la diarrea dels godalls infectats, sense que hagin rebut tractament antibiòtic previ. Molt més eficient en tots els aspectes.

Instal·lacions:

En la mateixa línia que les instal·lacions per reproductors, en ecològic. De fet, són menys “eficients”, però molt més practiques. I sobretot, molt més econòmiques. Depenent, evidentment, dels materials i dissenys que vulguem utilitzar. Els tècnics recomanen, en el cas de l’engreix, que la meitat del terra del corral, sigui d’slat (zona d’activitat) i l’altra meitat es pot habilitar com a zona de descans (jaç), utilitzant un material que afavoreixi el furgar i al mateix temps que sigui compatible amb la neteja mecànica.

Densitat de Població:

L’excessiva densitat , és un dels punts assenyalats com a perillosos. I de fet, en gran part responsable del problemes sanitaris de les explotacions porcines.

Superficies mínimes de las instal·lacions (Creixement i engreix)

Instal·lacions Zona Coberta Zona a l’aire lliure
Pes mínim en viu (Kg) m²/ cap m²/ cap
Godalls de més de  40 dies i fins a  30 Kg 0,6 0,4
Engreix fins 50 Kg 0,8 0,6
Engreix fins 85 Kg 1,1 0,8
Engreix fins 110 Kg 1,3 1,0

Font: Adaptació. Guia pràctica de la Ramaderia Ecològica. García Romero C.

Alimentació:

Cal recalcar que en l’alimentació ecològica no estan prohibits els complements alimentaris per estimular la producció (IC,GMD, Velocitat de Creixement). Així, es poden utilitzar perfectament els prebiòtics i probiòtics ( us sonen d’alguna cosa?), enzims, conservants, agents aglutinants, coagulants, així com auxiliars tecnològics d’ensitjats.

Pel que fa a l’alimentació dels porcs d’engreix, es pot fer a partir de pastures, farratges, cereals, lleguminoses i pinsos. Els pinsos contenen matèries primeres com:  ordi, blat, farina d’extracte de soja torrada i decorticada, pèsol, oli de soja, entre d’altres.

La seva composició en aquest cas, consta d’un 17% de proteïna bruta, un 4.1% de fibra bruta. Un 3,4% d’olis i grasses brutes i un 4,9 % de cendra bruta. A més del corresponent corrector (Lisina, Metionina, Calci, Sodi i Fòsfor)en un percentatge de 2,47. I com en el cas anterior, tots els additius vitamínics i minerals que l’animal necessita i que la legislació permet utilitzar.

 

Comercialització:

Degut a l’elevat cost de producció, a la falta de coneixement i la sensibilitat del consumidor. Les explotacions de producció porcina ecològica han d’estar subjectes al sistema de venta directa. Així és, el productor haurà d’aprendre a vendre el seu producte ( carn fresca), encara que això comporti que hagi d’aprendre a industrialitzar-lo (no necessàriament). És a dir, tancar tot el cicle.

De fet, aquest sistema de comercialització, no és nou. Varis ramaders de Catalunya, Espanya, França, Alemanya… estan produint, sense necessitat d’estar sota la norma ecològica, i els hi  funciona.

Conclusions:

Personalment, m’agrada més el concepte “producció natural”, més que producció ecològica. Però crec, que el seu coneixement i estudi,  ens poden acostar a un sistema de producció que ens sigui més beneficiós. Però com sempre, els actors principals hem de crear l’escenari més adequat per continuar amb la nostra filosofia de vida. Que és la de guanyar-los la vida honradament amb el treball que ens agrada i que en un futur proper, també hi puguin tenir cabuda els nostres fills.

Finalment, sense “caure en la temptació” de convertir-nos i fer de l’ecològic la nostra filosofia de via. Apostant fermament, per un nou sistema de producció més natural, les empreses familiars haurien de deixar de ser “petits industrials, per convertir-se en grans artesans”

 

 

BIBLIOGRAFIA:

  • Gálves J. y García M. Probioticos en la alimentación de ganado porcino. Revista Avances, volumen x/nº 103.
  • García Romero. C. Guía Práctica de la Ganadería Ecológica. Sociedad Española de Agricultura Ecológica – Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Gobierno de España.
  • Jacho López, M.A. Base Animal de las Explotaciones Porcinas II. Revista Los Porcicultores y su entorno. Marzo – Abril 2013. Nº 92. México.
  • Kiers a. Aplicació de los probioticos en la producción porcina. Revista Avances, volumen x/nº 105.
  • Observatori del Porcí. Informe anual. 2011,2012, 2013, 2014.
  • Pinsos Duranoc. S.L. Pinsos ecològics.
  • Vila Camps L. Fitxa 04 Aspectes tècnics de la producción porcina ecológica. Generalitat de Cataluña. Equip tècnic sindical. Unió de Pagesos de Catalunya.
  • Vila Camps L. Normativa y certificación de la producción porcina ecológica. Suis Nº 89 Julio/agosto 2012.

M.A. Jacho López

Veterinari

Article publicat en la Revista Joves Agricultors, 172 – ANY 2014.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0


About the Author: