Notícies/Noticias

L’ofici de pagès, un viatge per la pedagogia de l’alternança

Posted by:

L’ofici de pagès, un viatge per la pedagogia de l’alternança

Per poder conèixer l’ofici de Pagès, és molt important entendre quins coneixements ha de tenir i, per tant, és indispensable comprendre com es forma, com aprèn. Una eina fonamental per assolir la formació, tant humana com professional que ha de tenir un Pagès és la pedagogia de l’Alternança (pedagogia EFA,) el fil conductor de l’ensenyança en les Escoles Familiars Agràries de tot el món.

Gràcies a la relació activa entre l’Escola, la Família, l’Empresa Privada i l’Estat (les EFAs, alternen períodes formatius al centre escolar i a l’empresa) es formen persones i professionals capacitats per afrontar els nous reptes que la societat ens planteja.

La Pedagogia de l’Alternança

Les Escoles Familiars Agràries (EFAs) tenen el seu origen en les Maisons Familiales Rurales d’Education et d’Orientation (MFREO) franceses. La visió dels creadors de les MFR no era iniciar una nova manera de fer pedagogia, més aviat la seva visió era de caire social: dotar el medi rural d’agricultors responsables i capaços de comprometre’s a transformar-lo i, conseqüentment, concebre una formació susceptible de desenvolupar l’esperit de compromís, el sentit de responsabilitat i l’actitud dinàmica.

El que calia era un tipus de formació que no desarrelés la persona del seu medi i que li donés la possibilitat de formar-se per arribar a ser “un agent de canvi”.

Els objectius formatius s’assoleixen mitjançant unes eines formatives particulars como són, les classes teòriques, les pràctiques a l’escola i els informes periòdics, treballs  (PE,VE i TP) de formació professional i la unitat didàctica ( un examen). Aquestes activitats permeten als alumnes tenir contacte directe amb l’entorn i activitats professionals pròpies del cicle que cursen; i preparar-les per la seva vida professional, en la que hauran de dirigir i gestionar empreses agràries. Entre altres han de saber no només el maneig propi de les explotacions,  sinó també redactar cartes, currículums, informes tècnics i econòmics, sol·licitar permisos, subvencions, finançament, etc.

El Pla d’Estudis (PE)

És interessant comprovar l’intercanvi que té lloc sobre tot en el que es denominen moments frontissa. Els alumnes sota la tutela del professor, preparen un guió de preguntes sobre diferents aspectes, per suscitar-los inquietud i voluntat d’aprenentatge d’un tema en concret (PPE). I en el que el professor aprofita per estimular les seves capacitats de cara a la recerca d’informació i posterior elaboració dels respectius informes. Un cop els alumnes tornen del període al Centre de Treball (pràctiques a l’empresa), posen en comú el coneixement (informació) que cadascú ha pogut obtenir  a partir de la seva “particular entrevista amb un professional del sector”  i que queda plasmat en un treball escrit i en les Conclusions en Comú (CC). Aquests elements són necessaris per a preparar posteriorment la Unitat Didàctica (UD). En aquests dos moments (preparació i conclusions),el grup es converteix en co-formador.

La Visita d’Estudis (VE)

A cadascuna de les alternances (períodes de quinze dies) es fa una sortida (V.E.) a veure algun aspecte relacionat amb matèria del Pla d’Estudis realitzat en aquella alternança. Novament es tracta de buscar el coneixement des de l’experiència, contrastant-lo i realitzant-lo amb les explicacions teòriques. Abans de sortir de visita, i d’una manera sovint força semblant a com es preparen els Plans d’Estudis, es confecciona un guió de temes i preguntes que es repartiran entre tots els alumnes de la classe, per fer-les a la persona que els atendrà durant la visita. Finalment, amb la informació obtinguda a classe es repassen els conceptes, idees i explicacions més importants i se’ls demana realitzar un treball sobre la Visita d’Estudis (VE).

La Tertúlia Professional (TP)

Igualment, cada alternança ( la quinzena que estan a l’escola) es demana a algun professional, treballador o empresari del sector (per anar bé un ex-alumne), que parli amb els alumnes sobre la seva experiència professional, les seves vivències, etc. Una tertúlia amena i distesa relacionada amb la temàtica del Pla d’Estudis.

La Unitat Didàctica

De tots els continguts apareguts durant aquest període d’alternança, tant dels instruments esmentats, com de les classes, se’n fa un examen recapitulatiu (UD). D’aquesta manera, s’aconsegueix relacionar les diferents matèries.

Acabat un cicle d’alternança (PPE, PE, CC, VE, TP, UD), s’inicia el següent just abans de finalitzar el període de formació al centre escolar i començar el període de formació al centre laboral. Aquesta successió de cicles, juntament amb la distribució de temes dels Plans d’Estudis de més general a més concrets, articula i dóna sentit a la formació en alternança al llarg de l’any.

Les Noves Prioritats

La pressió de producció ha transformat al pagès, sense que ell ho desitgi, en un  “explotador del medi ambient i dels animals”. La societat,  avui en dia, observa amb molta desconfiança el sistema productiu del qual s’ha beneficiat des de sempre. Per exemple, en temps de la post-guerra, quan la gent necessitava aliments en quantitats industrials per poder subsistir.

La revolució industrial i el nivell econòmic de la societat (el consumidor) ha provocat que les prioritats (alimentar-se) vagin canviat amb el temps. A partir dels anys 60 i 70 la societat comença a influir en la qualitat del procés productiu dels aliments que consumeix. Exigint primer que els aliments no tinguin hormones (clenbuterol), antibiòtics (poden crear resistències bacterianes) i, últimament, que els animals puguin gaudir  d’un benestar en les granges fruit d’una humanització que ha arribat a uns límits, si més no, preocupants.

El pagès ha d’estar preparat per trobar respostes als reptes canviants que la realitat els planteja, superar amb nota alta, les dificultats que li plantegen dia a dia les normatives, la tecnologia a la que s’ha d’adaptar  per ser més  eficient, tractant sempre de respectar les noves prioritats de la societat, com per exemple els casos (requisits legals de gestió) que es plantegen a continuació:

 

Condicionalitat:

Són les normes vigents que cal respectar per tal de tenir dret a rebre ajuts directes dela Unió Europea.Aquestes normes inclouen diferents normatives europees, estatals i autonòmiques, que cobreixen els àmbits del medi ambient, la salut pública i sanitat dels animals, qüestions veterinàries i fitosanitàries, notificacions de malalties i benestar animal.

Xarxa Natura 2000

La Xarxa Natura 2000 és una xarxa d’espais naturals protegits a escala europea per tal de conservar tant espècies com espais naturals i semi naturals mitjançant una gestió compatible amb l’aprofitament del recursos. Els agricultors i/o ramaders han de conèixer i seguir les normes i el contingut dels documents d’ordenació i gestió dels recursos naturals aprovats per a la conservació de la flora, fauna i hàbitats naturals en l’àmbit de la seva explotació.

Zones Vulnerables

La contaminació per nitrats de les aigües suposa un greu perill per a la salut humana i el medi ambient. Així doncs, tant en les zones no afectades com en les zones afectades (zones vulnerables) s’han d’establir protocols dirigits a evitar o disminuir la possible contaminació.

Per aquest motiu, les explotacions ramaderes han de disposar i aplicar un Pla de Gestió de les dejeccions ramaderes per tal d’acreditar-ne la correcta gestió. Aquest pot ser individual o col·lectiu.

En cas d’explotacions ramaderes el pla de gestió de les dejeccions ramaderes incorporarà el pla de fertilització. Els/les titulars de les explotacions ramaderes han de portar actualitzat un Llibre de Gestió de les dejeccions ramaderes, que ha d’incloure: Pla d’adobat anual, quantitat de dejeccions anuals produïdes, aplicacions agrícoles fetes, informació del gestor de residus (si s’escau). En zones vulnerables cal apuntar tots els fertilitzants nitrogenats.

Salut Pública

 És obligatòria la inscripció al Registre d’explotacions ramaderes de totes les explotacions. S’ha de portar el llibre d’explotació ramadera. Aquest document es mantindrà actualitzat a l’explotació ramadera i a la disposició dels tècnics del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural durant un termini mínim de 3 anys des de la darrera anotació.

Les instal·lacions han de garantir el manteniment d’un nivell higiènic i sanitari de l’explotació i permetre la correcta realització de les pràctiques de neteja, desinfecció, desinsectació i desratització. En les explotacions ramaderes, tots els animals han d’estar identificats segons la normativa.

El veterinari haurà de receptar i supervisar el tractament anotant en un registre el tipus de tractament, el tipus de medicament (productes autoritzats),  la data dels tractaments i la identitat dels animals tractats. El registre estarà a disposició de l’autoritat competent.

El ramader ha de conservar els rebuts com a comprovants de la recollida de residus indicant els kilograms entregats i els tipus de residus.

La presència o, la seva sospita, de les malalties dels animals relacionades en les corresponents directives europees es notificarà obligatòria i immediatament a l’autoritat competent.

En cap cas no s’han de deixar les baixes a la vista o a les vies públiques, o en llocs on puguin accedir animals de companyia, salvatges (amb excepcions) o de producció.

Benestar Animal

És un concepte molt complex i sens dubte amb un fort component subjectiu. Per tant el pagès ha de ser capaç de crear un ambient, tant a la granja com en el transport, perquè l’animal pugui viure en unes condicions el més naturals possibles, de manera que pugui mostrar la seva conducta “natural”, on s’han d’evitar les situacions que causen sofriment, com per exemple el dolor i la por/ansietat, perquè el benestar dels animals és satisfactori quan aquests s’adapten a l’ambient, sense necessitat de posar en marxa una resposta d’estrès.

Integració

La gestió de les explotacions és la ciència que s’encarrega de la distribució de recursos (diners, sòl, aliments, mà d’obra, etc.) entre diferents alternatives (animals, sistemes productius, estratègies de maneig, etc.) per obtenir una fita prèviament establerta (màxim benefici, màxima productivitat, màxima utilitat, mínim cost, etc.). Davant de tots els anteriors exemples un percentatge important de pagesos han optat per integrar a altres empreses les seves granges (per no tenir maldecaps). Un sistema que intensifica encara més la producció, que no és tan dolent com a la societat li pot semblar, però tampoc tan meravellós com el pagès es pot arribar a imaginar, si no es fa amb certes garanties, evidentment.

Traçabilitat

En l’actualitat,  la societat no confia en els processos d’elaboració que utilitza la indústria alimentària en general, per tant, el primer implicat en aquest nou concepte ha de ser el pagès. La traçabilitat no és altra cosa que seguir la informació de tot el procés de producció d’un determinat producte alimentari. Així, en el cas d’haver-hi el mínim dubte sobre la qualitat alimentària i/o sanitària es poden reclamar responsabilitats per una banda i evitar problemes de salut pública per  l’altra. Com hem vist anteriorment, el pagès ha de dur registres de tota la seva activitat: registres dels animals, dels aliments, dels tractaments, dels residus que produeix la seva activitat, etc.

Conclusions

Davant la situació per la que passa, des de fa uns quants anys el sector, és necessari crear un nou escenari en el que l’actor principal, el pagès, pugui, si més no, continuar amb la seva activitat. És evident que la solució passa per què el pagès cada cop sigui més professional, no deixi de formar-se mai i apostar fermament per  la continuïtat de l’empresa familiar.

Per això tots plegats hem de ser capaços de crear l’escenari més adequat per continuar amb la nostra filosofia de vida. Que no és un altra que guanyar-nos el pa honradament amb la feina que ens agrada i que en un futur proper, també hi puguin tenir cabuda els nostres fills.

En aquest sentit, criem que la Pedagogia de l’Alternança possiblement és una més de les eines formatives (tant de bo en sortissin més) que tenim al nostre abast per intentar crear “l’ambient” més favorable per abastar un desenvolupament econòmic  adequat, una millora de la qualitat de vida i la conservació dels ecosistemes, és a dir, per donar resposta a les necessitats reals de les persones.

Jordi González i Marco Antonio Jacho López

Professors  E.F.A. Quintanes.

 

 

0


About the Author: